Enquesta
Què et sembla el projecte AMBINDEPENDENCIA?
Agenda
-
02/04/2012 - 03/05/2013
Presentació del projecte Ambindependencia a Gavà i Sopar-debat amb Vicent Partal
-
03/04/2012 - 22/05/2012
-
08/05/2012 - 22/05/2012
Barcelona Decideix. I a vegades #ensensortim
No sempre passa. Els que tenim una mica de memòria històrica del catalanisme sabem el que costa que els engranatges encaixin. Que les bones idees, tinguin bons organitzadors, bones complicitats i bons altaveus. Tot al mateix temps. La consulta del 10 d'abril de Barcelona, de la que molts vam ser inicialment escèptics, ha acabat trencant tots els tòpics de la divisió independentista. Va ser un gran èxit en tots els sentis, només qüestionable des de la mala fe o des de la ignorància de com funcionen els moviments socials.
A Barcelona Decideix, hem tingut, després d'uns primer mesos de tempteig, un lideratge clar i ferm que ha sabut marcar una estratègia clara i convincent. Hi ha hagut una organització modèlica treballant tant als districtes com a nivell de ciutat. Hem tinguts unes entitats que han sabut posar el seu gra de sorra perquè tot funcionés, defugint protagonisme però oferint-se per allò que calgués, fossin recursos o prestigi públic. Hem tingut uns partits que tot i no controlar l'organització, o fins i tot tement que altres ho poguessin fer, han estat capaços de bastir complicitats fugint de les habituals tendències sectàries. Hem tingut un president de la Generalitat que ha votat. Altres presidents no ho haurien fet mai, i d'altres que ara sí que han votat, no haurien permès sota la seva presidència una mobilització de tant abast, si no l'ha tinguessin molt i molt vigilada. Hem tingut, també, milers de voluntaris puntuals que han aportat el seu gra de sorra en el moment que calia i,finalment, els 250.000 ciutadans de tots els barris i condicions que han votat a la consulta, demostrant que per la independència, Barcelona és capital.
Només que hagués fallat alguna cosa de tota la llista no estaríem parlar d'èxit. Alguns diran que qualsevol moviment d'alliberament nacional hauria de tenir un lideratge clar, una organització referent i sobretot, uns líders a qui no talléssim el cap cada vegada que destaquessin una mica. Potser sí, no ho tinc clar. Però el que és segur és que la complicitat civil del sobiranisme ha fet un pas molt gran en els darrers mesos, absolutament inèdit en la història recent del catalanisme. Quan la proposta és seriosa i atractiva (manifestació 10 juliol el procés de les consultes) el sobiranisme sap actuar unit i sincronitzat, saben que cada vegada estarà més a prop del seu objectiu.
Roger Buch, politòleg.
